El test de disfàgia és una prova que serveix per determinar si una persona pateix disfàgia o no. La disfàgia és la dificultat per empassar i comporta problemes de deglució. Aquest trastorn es pot produir a escala esofàgica, amb la sensació que els aliments es queden encallats al pit, o bé en l’àmbit orofaringi, amb una interrupció del bol alimentari des de la boca fins a l’esòfag.

Test de disfàgia: quins símptomes o indicis la poden determinar?

Tot i que es pot experimentar a qualsevol edat, és a l’edat avançada quan és més freqüent que es manifesti. Els seus símptomes principals són dolor en empassar aliments, impossibilitat de fer-ho, sensació d’embussament, tos, vòmits, flemes, baves, ronquera, regurgitació, acidesa i arcades.

En els casos de disfàgia orofaríngia, a més a més, les broncoaspiracions podrien comprometre l’aparell respiratori. Una broncoaspiració té lloc quan una resta sòlida o líquida d’aliment passa a les vies respiratòries. Això ocasionaria, igualment, infeccions i pneumopaties.

Més sobre els símptomes
test de disfagia

Test de disfàgia: causes i tipologies

Disfàgia esofàgica

  • Anell de Schatzki: consta d’un estrenyiment de l’àrea inferior de l’esòfag. Es pot tractar amb antiàcids i, en casos greus, es procedeix a l’eixamplament esofàgic mitjançant la dilatació pneumàtica o trencament de l’anell.

  • Acalàsia: es produeix quan l’esfínter no es relaxa adequadament, la qual cosa fa que els aliments tornin al coll.

  • Espasme difós: origina fortes contraccions a l’esòfag, de manera que s’empenyi de nou l’aliment cap amunt.

  • Constricció o tumors: en aquest cas, l’estrenyiment de l’esòfag es deu a l’existència de tumors o teixit cicatricial, provocats per reflux.

  • Cossos estranys: sol passar amb persones grans amb dents postisses que, com que no masteguen correctament, queda encallat algun tros a l’esòfag.

  • Esofagitis: normalment s’associa amb al·lèrgies alimentàries no detectades, com al gluten o a la llet.

  • Radioteràpia o quimioteràpia: aquests tractaments poden danyar, a la llarga, l’esòfag.

test de disfagia
Combatem els principals mites sobre la disfàgia

Disfàgia orofaríngia

  • Trastorns neurològics: se sol produir en casos avançats de Parkinson o Alzheimer, o bé amb esclerosi múltiple.

  • Danys neurològics: també es poden originar a partir d’un accident cranioencefàlic, cerebrovascular o de la medul·la espinal.

  • Càncer: no només la malaltia, sinó també els tractaments, causen dificultats per empassar.

  • Diverticles de Zenker: es tracta d’unes bosses petites que es creen al coll, per damunt de l’esòfag, la qual cosa provoca tos, gorges o mal alè.

Proves per detectar la disfàgia

Test de disfàgia

El mètode d’exploració clínica volum-viscositat (MECV-V) consisteix en l’administració de bols alimentaris de 5 a 20 mil·límetres amb viscositat, tipus nèctar, aigua i puddin. Per descomptat, es fa amb el pacient sedat.

Es comença amb una quantitat baixa per anar pujant progressivament, començant pel tipus nèctar i acabant pel líquid. A mesura que el bol passa, s’estudien tots els signes d’alteració (tos, saturació d’oxigen i afonia) i d’eficàcia (residus i deglució).

Test de l’alè

Com que el reflux esofàgic, que ocasiona la disfàgia, pot estar associat a l’existència del bacteri Helicobater pylori a l’organisme, també resulta convenient un test de l’alè. 

Es tracta d’una prova completament indolora, per a la qual cal estar en dejú unes deu hores, no fumar durant les vuit hores prèvies, no prendre antibiòtics durant un mes i no ingerir inhibidors de bomba de protons (omeprazol o lansoprazol).

N’hi ha prou amb bufar dins una bossa dues vegades. La primera es fa directament de manera basal i la segona, passats 20 minuts, després d’empassar-se una pastilla de substrat.

test de disfagia

Endoscòpia

Consisteix en la introducció d’una càmera per la boca, amb la finalitat d’examinar l’estat de l’esòfag. El pacient ha d’estar sis hores en dejú. Se sol fer amb sedació, a nos er que l’individu presenti problemes amb l’anestèsia.

El pacient es col·loca sobre el seu costat esquerre, amb les cames lleugerament flexionades. Es tracta també d’una prova completament indolora. D’aquesta manera, se sol descobrir la causa de l’acidesa i de la disfàgia, com poden ser tumors, anells o hèrnies, així com úlceres o inflamacions.

Tractament de la disfàgia

test de disfagia

Un cop descoberta la causa de la disfàgia, s’escollirà un mètode de tractament o un altre. És en aquest escenari que T. Aliment li pot ser de gran ajuda. La nostra experiència en l’àmbit de l’alimentació adaptada ens converteix en el perfecte aliat per garantir que les persones amb disfàgia no renuncien a una alimentació variada, nutritiva i de la màxima qualitat.

Què pot oferir-li T.Aliment?

A banda de comptar amb uns aliments degudament preparats, també es recomana aplicar un seguit de consells a l’hora d’ingerir aliments. Es poden ensenyar tècniques de deglució, amb les quals s’aprèn com col·locar el menjar a la boca i com posar el cap i el coll durant aquest procés.

Compti amb T.Aliment: experts en nutrició adaptada

Al catàleg de T.Aliment hi trobarà des dels brous i purés més bàsics fins a xai amb carbassó, vedella amb verdures o ou amb bròquil, entre molts d’altres. D’aquesta manera, aconseguirà una alimentació segura i eficaç en els casos de disfàgia. No en va, proveïm els nostres productes a diferents residències.

Si vol més informació sobre el catàleg de T.Aliment contacti amb nosaltres trucant al  +34 938 74 12 00 o escrivint-nos a info@taliment.com.

Contacti ara amb T.Aliment