- És normal per l’edat?
- És una cosa puntual?
- Pot ser perillós?
- Estic preparant bé el menjar?
En aquesta guia t’expliquem:
Què passa quan una persona gran s’ennuega
Quan una persona gran s’ennuega en menjar, no sempre significa que “ha empassat malament” de manera puntual. En molts casos, el que passa és una alteració en el procés natural de la deglució.
Per entendre-ho millor, convé explicar primer com funciona empassar.
Com funciona el procés de deglució
Encara que sembli una cosa automàtica, empassar és un procés complex que passa en diverses fases i en qüestió de segons.
De manera simplificada, hi intervenen tres etapes:
Tot això passa gràcies a la coordinació precisa de més de 30 músculs i diversos nervis. Quan algun d’aquests mecanismes perd força o coordinació, el procés deixa de ser completament segur.
La coordinació musculonerviosa i l’envelliment
Amb el pas dels anys, és normal que la força muscular disminueixi. A més, determinades malalties neurològiques —com l’ictus, el Parkinson o l’Alzheimer— poden afectar directament els nervis que controlen la deglució.
Quan la coordinació entre músculs i nervis s’altera, poden passar diverses coses:
- L’aliment triga més a avançar
- Part del contingut es pot desviar cap a la via respiratòria
- El tancament protector de la tràquea no és completament eficaç
És llavors quan apareixen la tos, el carraspeig o la sensació que “el menjar es queda encallat”.
Què significa realment “ennuegar-se”
Moltes vegades utilitzem la paraula “ennuegament” per descriure qualsevol tos durant el menjar. Però no tots els episodis de tos són iguals.
Un ennuegament ocorre quan aliment o líquid envaeix parcialment o totalment la via respiratòria. El cos respon amb tos com a mecanisme de defensa per expulsar-lo.
La tos, en aquest context, no és el problema: és l’intent del cos de protegir-se.
El problema apareix quan aquests episodis es repeteixen amb freqüència o quan fins i tot no hi ha tos visible, fet que es coneix com a aspiració silenciosa.
Tos puntual vs problema recurrent
És important diferenciar entre:
Tos puntual
Tos recurrent
Pot passar de manera aïllada, per exemple si la persona menja massa ràpid o parla mentre mastega. No sol indicar un trastorn estructural.
Quan apareix en gairebé tots els àpats, especialment amb certs aliments o líquids, pot ser un senyal d’alteració en la deglució. Si a més s’acompanya de pèrdua de pes, canvis en la veu després de menjar o infeccions respiratòries repetides, convé valorar la situació amb un professional.
L’ennuegament recurrent en persones grans sol estar relacionat amb una alteració del procés de deglució, coneguda com a disfàgia, que impedeix que aliments i líquids passin de manera segura des de la boca fins a l’estómac.
Principals causes de l’ennuegament en persones grans
Quan una persona gran comença a ennuegar-se amb freqüència, és normal preguntar-se:
què està passant exactament?
No sempre hi ha una única causa. De vegades és una cosa lleu. Altres vegades està relacionat amb una malaltia concreta.
L’important és entendre que no sol ser “perquè sí”.
Amb els anys, tots els músculs del cos perden una mica de força. També els que utilitzem per empassar.
La llengua pot empènyer amb menys potència.
La gola pot contreure’s amb menys eficàcia.
Això fa que l’aliment trigui més a baixar o que quedin petites restes a la gola. I això augmenta el risc de tos o ennuegament.
En moltes persones grans aquests canvis són lleus. Però si es combinen amb altres factors, poden convertir-se en un problema real.
L’ictus és una de les causes més freqüents de dificultat per empassar.
El cervell és qui coordina tot el procés de deglució. Si una zona implicada en aquest control es veu afectada, la persona pot:
- Tossir en beure aigua
- Sentir que el menjar no baixa
- Necessitar diversos intents per empassar
En aquests casos, adaptar l’alimentació aviat pot evitar complicacions.
El Parkinson afecta el moviment. I empassar és un moviment molt coordinat.
Quan apareix aquesta malaltia, es poden observar:
- Moviments més lents de la llengua
- Dificultat per formar el bol alimentari
- Retard en l’inici de la deglució
De vegades fins i tot disminueix la sensibilitat de la gola, i això pot fer que part de l’aliment passi sense provocar tos.
Hem preparat 5 recomanacions per tractar la disfàgia per Parkinson sense fàrmacs, que pots trobar aquí.
En algunes fases de la demència, el problema no és només muscular.
La persona pot:
- No coordinar bé la masticació
- No iniciar l’acte d’empassar
- Menjar massa ràpid
- No reconèixer bé els aliments
Aquí la supervisió durant el menjar és tan important com la textura.
No tot és neurològic.
També hi pot haver alteracions físiques, com ara:
- Estrenyiments de l’esòfag
- Seqüeles de cirurgies
- Problemes dentals importants
En aquests casos, la sensació sol ser d’“encallament” en empassar.
Els tractaments com la cirurgia o la radioteràpia poden afectar la mobilitat i la sensibilitat de la boca i la gola.
És freqüent que apareguin:
- Dolor en empassar
- Sequedat intensa
- Sensació de dificultat en iniciar la deglució
Aquí l’adaptació de l’alimentació forma part de la cura integral.
No.
Una tos puntual pot passar a qualsevol persona. Per exemple:
- Si mengem massa ràpid
- Si parlem mentre masteguem
- Si un aliment és molt sec
Però quan els ennuegaments es repeteixen, ocorren amb diferents aliments o van acompanyats de pèrdua de pes, convé no ignorar-ho.
En aquests casos pot tractar-se d’una alteració del procés de deglució.
