Com actuar quan una persona gran s\u2019ennuega en menjar<\/h1><\/div>La disf\u00e0gia afecta el 30\u201340% de les persones grans. Amb la informaci\u00f3 adequada, es pot prevenir i gestionar amb seguretat.<\/p>\n<\/div>\nFuncionament<\/a>
\nCauses<\/a>
\nSenyals d\u2019alerta<\/a>
\nTextures adaptades<\/a>
\nQuan consultar<\/a><\/div>\n<\/a><\/div><\/div>![\"Persona](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.taliment.com\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/alimentacion-textura-modificada-persona-mayor-taliment-mixplus.webp?resize=1200%2C800&ssl=1\" "\\"alimentacion-textura-modificada-persona-mayor-taliment-mixplus\\"")
<\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>Si la teva mare, el teu pare o els teus avis s\u2019ennueguen en menjar, \u00e9s normal sentir preocupaci\u00f3.<\/div>\n\n\n- \u00c9s normal per l\u2019edat?<\/li>\n
- \u00c9s una cosa puntual?<\/li>\n
- Pot ser perill\u00f3s?<\/li>\n
- Estic preparant b\u00e9 el menjar?<\/li>\n<\/ul>\n
En aquesta guia t\u2019expliquem:<\/p>\n<\/div>\n<\/div>
<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>Qu\u00e8 passa quan una persona gran s\u2019ennuega<\/h2><\/div>Quan una persona gran s\u2019ennuega en menjar, no sempre significa que \u201cha empassat malament\u201d de manera puntual. En molts casos, el que passa \u00e9s una alteraci\u00f3 en el proc\u00e9s natural de la degluci\u00f3.<\/p>\n
Per entendre-ho millor, conv\u00e9 explicar primer com funciona empassar.<\/p>\n<\/div>
Com funciona el proc\u00e9s de degluci\u00f3<\/p><\/h3><\/div>
Encara que sembli una cosa autom\u00e0tica, empassar \u00e9s un proc\u00e9s complex que passa en diverses fases i en q\u00fcesti\u00f3 de segons.<\/p>\n
De manera simplificada, hi intervenen tres etapes:<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>
![\"Infograf\u00eda](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.taliment.com\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/fases-deglucion-proceso-deglutir-infografia.webp?resize=198%2C300&ssl=1\" "\\"fases-deglucion-proceso-deglutir-infografia\\"")
<\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/i><\/span><\/div>1. Fase oral<\/h3><\/div><\/div>\nL\u2019aliment es mastega i es barreja amb saliva fins a formar un bol homogeni. La llengua l\u2019impulsa cap a la part posterior de la boca.<\/p>\n<\/div>
<\/div><\/div><\/div><\/i><\/span><\/div>2. Fase far\u00edngea<\/h3><\/div><\/div>\n\u00c9s la fase m\u00e9s delicada. El cos activa un reflex autom\u00e0tic que tanca la via respirat\u00f2ria perqu\u00e8 l\u2019aliment no entri als pulmons mentre passa cap a l\u2019es\u00f2fag.<\/p>\n<\/div>
<\/div><\/div><\/div><\/i><\/span><\/div>3. Fase esof\u00e1gica<\/h3><\/div><\/div>\nEl bol baixa per l’es\u00f2fag fins a l’est\u00f3mac mitjan\u00e7ant moviments musculars coordinats.<\/p>\n<\/div>
<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>Tot aix\u00f2 passa gr\u00e0cies a la coordinaci\u00f3 precisa de m\u00e9s de 30 m\u00fasculs i diversos nervis. Quan algun d’aquests mecanismes perd for\u00e7a o coordinaci\u00f3, el proc\u00e9s deixa de ser completament segur.<\/p>\n<\/div>
La coordinaci\u00f3 musculonerviosa i l’envelliment<\/p><\/h3><\/div>
Amb el pas dels anys, \u00e9s normal que la for\u00e7a muscular disminueixi. A m\u00e9s, determinades malalties neurol\u00f2giques \u2014com l’ictus, el Parkinson o l’Alzheimer\u2014 poden afectar directament els nervis que controlen la degluci\u00f3.<\/p>\n
Quan la coordinaci\u00f3 entre m\u00fasculs i nervis s’altera, poden passar diverses coses:<\/p>\n
\n- L’aliment triga m\u00e9s a avan\u00e7ar<\/li>\n
- Part del contingut es pot desviar cap a la via respirat\u00f2ria<\/li>\n
- El tancament protector de la tr\u00e0quea no \u00e9s completament efica\u00e7<\/li>\n<\/ul>\n
\u00c9s llavors quan apareixen la tos, el carraspeig o la sensaci\u00f3 que \u201cel menjar es queda encallat\u201d.<\/p>\n<\/div>
Qu\u00e8 significa realment \u201cennuegar-se\u201d<\/p><\/h3><\/div>
Moltes vegades utilitzem la paraula \u201cennuegament\u201d per descriure qualsevol tos durant el menjar. Per\u00f2 no tots els episodis de tos s\u00f3n iguals.<\/p>\n
Un ennuegament ocorre quan aliment o l\u00edquid envaeix parcialment o totalment la via respirat\u00f2ria. El cos respon amb tos com a mecanisme de defensa per expulsar-lo.<\/p>\n
La tos, en aquest context, no \u00e9s el problema: \u00e9s l’intent del cos de protegir-se.<\/p>\n
El problema apareix quan aquests episodis es repeteixen amb freq\u00fc\u00e8ncia o quan fins i tot no hi ha tos visible, fet que es coneix com a aspiraci\u00f3 silenciosa.<\/p>\n<\/div>
Tos puntual vs problema recurrent<\/p><\/h3><\/div>
\u00c9s important diferenciar entre:<\/p>\n<\/div>
Tos puntual<\/h4><\/div><\/div><\/div>Tos recurrent<\/h4><\/div><\/div><\/div><\/div>Pot passar de manera a\u00efllada, per exemple si la persona menja massa r\u00e0pid o parla mentre mastega. No sol indicar un trastorn estructural.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div>
Quan apareix en gaireb\u00e9 tots els \u00e0pats, especialment amb certs aliments o l\u00edquids, pot ser un senyal d’alteraci\u00f3 en la degluci\u00f3.\u00a0Si a m\u00e9s s’acompanya de p\u00e8rdua de pes, canvis en la veu despr\u00e9s de menjar o infeccions respirat\u00f2ries repetides, conv\u00e9 valorar la situaci\u00f3 amb un professional.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div>
L’ennuegament recurrent en persones grans sol estar relacionat amb una alteraci\u00f3 del proc\u00e9s de degluci\u00f3, coneguda com a disf\u00e0gia, que impedeix que aliments i l\u00edquids passin de manera segura des de la boca fins a l’est\u00f3mac.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
Principals causes de l’ennuegament en persones grans<\/h2><\/div>Quan una persona gran comen\u00e7a a ennuegar-se amb freq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s normal preguntar-se:
qu\u00e8 est\u00e0 passant exactament?<\/p>\n
No sempre hi ha una \u00fanica causa. De vegades \u00e9s una cosa lleu. Altres vegades est\u00e0 relacionat amb una malaltia concreta.<\/p>\n
L’important \u00e9s entendre que no sol ser \u201cperqu\u00e8 s\u00ed\u201d.<\/p>\n<\/div>
<\/i>Envejecimiento muscular<\/h3><\/a><\/li><\/i>Ictus (accidente cerebrovascular)<\/h3><\/a><\/li><\/i>Parkinson<\/h3><\/a><\/li><\/i>Alzheimer y otras demencias<\/h3><\/a><\/li><\/i>Problemas estructurales<\/h3><\/a><\/li><\/i>C\u00e1ncer de cabeza y cuello<\/h3><\/a><\/li><\/i>\u00bfEs siempre disfagia?<\/h3><\/a><\/li><\/ul><\/div><\/i>Envejecimiento muscular<\/h3><\/a><\/li><\/ul><\/div>\n![\"Mujer](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.taliment.com\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/ejercicio-adulto-mayor-mancuerna-salud-activa.webp?resize=674%2C454&ssl=1\")
<\/p>\n
Amb els anys, tots\u00a0els m\u00fasculs del cos perden una mica de for\u00e7a<\/a>. Tamb\u00e9 els que utilitzem per empassar.<\/p>\nLa llengua pot emp\u00e8nyer amb menys pot\u00e8ncia.
\nLa gola pot contreure’s amb menys efic\u00e0cia.<\/p>\n
Aix\u00f2 fa que l’aliment trigui m\u00e9s a baixar o que quedin petites restes a la gola. I aix\u00f2 augmenta el risc de tos o ennuegament.<\/p>\n
En moltes persones grans aquests canvis s\u00f3n lleus. Per\u00f2 si es combinen amb altres factors, poden convertir-se en un problema real.<\/p>\n<\/div>
<\/i>Ictus (accidente cerebrovascular)<\/h3><\/a><\/li><\/ul><\/div>\n\nL’ictus \u00e9s una de les causes m\u00e9s freq\u00fcents de dificultat per empassar.<\/p>\n
El cervell \u00e9s qui coordina tot el proc\u00e9s de degluci\u00f3. Si una zona implicada en aquest control es veu afectada, la persona pot:<\/p>\n
\n- Tossir en beure aigua<\/li>\n
- Sentir que el menjar no baixa<\/li>\n
- Necessitar diversos intents per empassar<\/li>\n<\/ul>\n
En aquests casos, adaptar l’alimentaci\u00f3 aviat pot evitar complicacions.<\/p>\n<\/div>\n
\n<\/h3>\n<\/div>\n<\/div><\/i>Parkinson<\/h3><\/a><\/li><\/ul><\/div>\n\nEl Parkinson afecta el moviment. I empassar \u00e9s un moviment molt coordinat.<\/p>\n
Quan apareix aquesta malaltia, es poden observar:<\/p>\n
\n- Moviments m\u00e9s lents de la llengua<\/li>\n
- Dificultat per formar el bol alimentari<\/li>\n
- Retard en l’inici de la degluci\u00f3<\/li>\n<\/ul>\n
De vegades fins i tot disminueix la sensibilitat de la gola, i aix\u00f2 pot fer que part de l’aliment passi sense provocar tos.<\/p>\n
Hem preparat 5 recomanacions per tractar la disf\u00e0gia per Parkinson sense f\u00e0rmacs, que\u00a0pots trobar aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n\n<\/h3>\n<\/div>\n<\/div><\/i>Alzheimer y otras demencias<\/h3><\/a><\/li><\/ul><\/div>\n![\"Hombre](\"https:\/\/i0.wp.com\/www.taliment.com\/wp-content\/uploads\/2026\/03\/elderly-man-confronting-alzheimer-disease.webp?resize=674%2C449&ssl=1\")
<\/p>\n
En algunes fases de la dem\u00e8ncia, el problema no \u00e9s nom\u00e9s muscular.<\/p>\n
La persona pot:<\/p>\n
\n- No coordinar b\u00e9 la masticaci\u00f3<\/li>\n
- No iniciar l’acte d’empassar<\/li>\n
- Menjar massa r\u00e0pid<\/li>\n
- No recon\u00e8ixer b\u00e9 els aliments<\/li>\n<\/ul>\n
Aqu\u00ed la supervisi\u00f3 durant el menjar \u00e9s tan important com la textura.<\/p>\n<\/div>
<\/i>Problemas estructurales<\/h3><\/a><\/li><\/ul><\/div>\nNo tot \u00e9s neurol\u00f2gic.<\/p>\n
Tamb\u00e9 hi pot haver alteracions f\u00edsiques, com ara:<\/p>\n
\n- Estrenyiments de l’es\u00f2fag<\/li>\n
- Seq\u00fceles de cirurgies<\/li>\n
- Problemes dentals importants<\/li>\n<\/ul>\n
En aquests casos, la sensaci\u00f3 sol ser d’\u201cencallament\u201d en empassar.<\/p>\n<\/div>
La disf\u00e0gia afecta el 30\u201340% de les persones grans. Amb la informaci\u00f3 adequada, es pot prevenir i gestionar amb seguretat.<\/p>\n<\/div>\n En aquesta guia t\u2019expliquem:<\/p>\n<\/div>\n<\/div> Quan una persona gran s\u2019ennuega en menjar, no sempre significa que \u201cha empassat malament\u201d de manera puntual. En molts casos, el que passa \u00e9s una alteraci\u00f3 en el proc\u00e9s natural de la degluci\u00f3.<\/p>\n Per entendre-ho millor, conv\u00e9 explicar primer com funciona empassar.<\/p>\n<\/div> Com funciona el proc\u00e9s de degluci\u00f3<\/p><\/h3><\/div> Encara que sembli una cosa autom\u00e0tica, empassar \u00e9s un proc\u00e9s complex que passa en diverses fases i en q\u00fcesti\u00f3 de segons.<\/p>\n De manera simplificada, hi intervenen tres etapes:<\/p>\n<\/div><\/div><\/div> L\u2019aliment es mastega i es barreja amb saliva fins a formar un bol homogeni. La llengua l\u2019impulsa cap a la part posterior de la boca.<\/p>\n<\/div> \u00c9s la fase m\u00e9s delicada. El cos activa un reflex autom\u00e0tic que tanca la via respirat\u00f2ria perqu\u00e8 l\u2019aliment no entri als pulmons mentre passa cap a l\u2019es\u00f2fag.<\/p>\n<\/div> El bol baixa per l’es\u00f2fag fins a l’est\u00f3mac mitjan\u00e7ant moviments musculars coordinats.<\/p>\n<\/div> Tot aix\u00f2 passa gr\u00e0cies a la coordinaci\u00f3 precisa de m\u00e9s de 30 m\u00fasculs i diversos nervis. Quan algun d’aquests mecanismes perd for\u00e7a o coordinaci\u00f3, el proc\u00e9s deixa de ser completament segur.<\/p>\n<\/div> La coordinaci\u00f3 musculonerviosa i l’envelliment<\/p><\/h3><\/div> Amb el pas dels anys, \u00e9s normal que la for\u00e7a muscular disminueixi. A m\u00e9s, determinades malalties neurol\u00f2giques \u2014com l’ictus, el Parkinson o l’Alzheimer\u2014 poden afectar directament els nervis que controlen la degluci\u00f3.<\/p>\n Quan la coordinaci\u00f3 entre m\u00fasculs i nervis s’altera, poden passar diverses coses:<\/p>\n \u00c9s llavors quan apareixen la tos, el carraspeig o la sensaci\u00f3 que \u201cel menjar es queda encallat\u201d.<\/p>\n<\/div> Qu\u00e8 significa realment \u201cennuegar-se\u201d<\/p><\/h3><\/div> Moltes vegades utilitzem la paraula \u201cennuegament\u201d per descriure qualsevol tos durant el menjar. Per\u00f2 no tots els episodis de tos s\u00f3n iguals.<\/p>\n Un ennuegament ocorre quan aliment o l\u00edquid envaeix parcialment o totalment la via respirat\u00f2ria. El cos respon amb tos com a mecanisme de defensa per expulsar-lo.<\/p>\n La tos, en aquest context, no \u00e9s el problema: \u00e9s l’intent del cos de protegir-se.<\/p>\n El problema apareix quan aquests episodis es repeteixen amb freq\u00fc\u00e8ncia o quan fins i tot no hi ha tos visible, fet que es coneix com a aspiraci\u00f3 silenciosa.<\/p>\n<\/div> Tos puntual vs problema recurrent<\/p><\/h3><\/div> \u00c9s important diferenciar entre:<\/p>\n<\/div> Pot passar de manera a\u00efllada, per exemple si la persona menja massa r\u00e0pid o parla mentre mastega. No sol indicar un trastorn estructural.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div> Quan apareix en gaireb\u00e9 tots els \u00e0pats, especialment amb certs aliments o l\u00edquids, pot ser un senyal d’alteraci\u00f3 en la degluci\u00f3.\u00a0Si a m\u00e9s s’acompanya de p\u00e8rdua de pes, canvis en la veu despr\u00e9s de menjar o infeccions respirat\u00f2ries repetides, conv\u00e9 valorar la situaci\u00f3 amb un professional.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div> L’ennuegament recurrent en persones grans sol estar relacionat amb una alteraci\u00f3 del proc\u00e9s de degluci\u00f3, coneguda com a disf\u00e0gia, que impedeix que aliments i l\u00edquids passin de manera segura des de la boca fins a l’est\u00f3mac.<\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div> Quan una persona gran comen\u00e7a a ennuegar-se amb freq\u00fc\u00e8ncia, \u00e9s normal preguntar-se: No sempre hi ha una \u00fanica causa. De vegades \u00e9s una cosa lleu. Altres vegades est\u00e0 relacionat amb una malaltia concreta.<\/p>\n L’important \u00e9s entendre que no sol ser \u201cperqu\u00e8 s\u00ed\u201d.<\/p>\n<\/div> Amb els anys, tots\u00a0els m\u00fasculs del cos perden una mica de for\u00e7a<\/a>. Tamb\u00e9 els que utilitzem per empassar.<\/p>\n La llengua pot emp\u00e8nyer amb menys pot\u00e8ncia. Aix\u00f2 fa que l’aliment trigui m\u00e9s a baixar o que quedin petites restes a la gola. I aix\u00f2 augmenta el risc de tos o ennuegament.<\/p>\n En moltes persones grans aquests canvis s\u00f3n lleus. Per\u00f2 si es combinen amb altres factors, poden convertir-se en un problema real.<\/p>\n<\/div> L’ictus \u00e9s una de les causes m\u00e9s freq\u00fcents de dificultat per empassar.<\/p>\n El cervell \u00e9s qui coordina tot el proc\u00e9s de degluci\u00f3. Si una zona implicada en aquest control es veu afectada, la persona pot:<\/p>\n En aquests casos, adaptar l’alimentaci\u00f3 aviat pot evitar complicacions.<\/p>\n<\/div>\n El Parkinson afecta el moviment. I empassar \u00e9s un moviment molt coordinat.<\/p>\n Quan apareix aquesta malaltia, es poden observar:<\/p>\n De vegades fins i tot disminueix la sensibilitat de la gola, i aix\u00f2 pot fer que part de l’aliment passi sense provocar tos.<\/p>\n Hem preparat 5 recomanacions per tractar la disf\u00e0gia per Parkinson sense f\u00e0rmacs, que\u00a0pots trobar aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n En algunes fases de la dem\u00e8ncia, el problema no \u00e9s nom\u00e9s muscular.<\/p>\n La persona pot:<\/p>\n Aqu\u00ed la supervisi\u00f3 durant el menjar \u00e9s tan important com la textura.<\/p>\n<\/div> No tot \u00e9s neurol\u00f2gic.<\/p>\n Tamb\u00e9 hi pot haver alteracions f\u00edsiques, com ara:<\/p>\n En aquests casos, la sensaci\u00f3 sol ser d’\u201cencallament\u201d en empassar.<\/p>\n<\/div>
\nCauses<\/a>
\nSenyals d\u2019alerta<\/a>
\nTextures adaptades<\/a>
\nQuan consultar<\/a><\/div>\n<\/a><\/div><\/div><\/span><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n
Qu\u00e8 passa quan una persona gran s\u2019ennuega<\/h2><\/div>
<\/span><\/div><\/div><\/div><\/div>1. Fase oral<\/h3><\/div>
2. Fase far\u00edngea<\/h3><\/div>
3. Fase esof\u00e1gica<\/h3><\/div>
\n
Tos puntual<\/h4><\/div><\/div><\/div>
Tos recurrent<\/h4><\/div><\/div><\/div><\/div>
Principals causes de l’ennuegament en persones grans<\/h2><\/div>
qu\u00e8 est\u00e0 passant exactament?<\/p>\n<\/i>Envejecimiento muscular<\/h3><\/a><\/li>
<\/i>Ictus (accidente cerebrovascular)<\/h3><\/a><\/li>
<\/i>Parkinson<\/h3><\/a><\/li>
<\/i>Alzheimer y otras demencias<\/h3><\/a><\/li>
<\/i>Problemas estructurales<\/h3><\/a><\/li>
<\/i>C\u00e1ncer de cabeza y cuello<\/h3><\/a><\/li>
<\/i>\u00bfEs siempre disfagia?<\/h3><\/a><\/li><\/ul><\/div>
<\/i>Envejecimiento muscular<\/h3><\/a><\/li><\/ul><\/div>
<\/p>\n
\nLa gola pot contreure’s amb menys efic\u00e0cia.<\/p>\n<\/i>Ictus (accidente cerebrovascular)<\/h3><\/a><\/li><\/ul><\/div>
\n
<\/h3>\n<\/div>\n<\/div>
<\/i>Parkinson<\/h3><\/a><\/li><\/ul><\/div>
\n
<\/h3>\n<\/div>\n<\/div>
<\/i>Alzheimer y otras demencias<\/h3><\/a><\/li><\/ul><\/div>
<\/p>\n\n
<\/i>Problemas estructurales<\/h3><\/a><\/li><\/ul><\/div>
\n