Què és la disfàgia orofaríngia i com detectar-la a temps

A vegades donem per fet gestos tan simples com beure un glop d’aigua o empassar un tros de pa. Són accions automàtiques, gairebé invisibles, fins que un dia deixen de ser-ho. Potser apareix tos després d’un glop o la sensació que el menjar “queda” a mig camí. En moltes persones grans —i també en qui pateix determinades malalties— aquest petit senyal és el primer símptoma d’un problema més important: la disfàgia orofaríngia.

Al
blog de Taliment
parlem sovint dels trastorns de la deglució i de la importància de detectar qualsevol dificultat a temps. Avui aprofundim en què és exactament la disfàgia orofaríngia, per què apareix i com reconèixer-ne els senyals abans que afecti la salut i la qualitat de vida.

 

Què és exactament la disfàgia orofaríngia

La disfàgia orofaríngia és la dificultat per iniciar l’acte d’empassar. Dit d’una manera senzilla: el problema apareix al començament del procés, quan el menjar passa de la boca a la faringe.

La deglució és una cadena perfectament sincronitzada en què intervenen músculs, nervis i reflexos que treballen en fraccions de segon. Quan alguna part falla —per debilitat muscular, dany neurològic o manca de coordinació— apareixen els primers símptomes.

Quan la dificultat es produeix més avall, a l’esòfag, parlem de disfàgia esofàgica. En la forma orofaríngia, el problema es manifesta just a l’inici, fet que la converteix en un trastorn especialment delicat.

 

Per què apareix: causes més habituals

• Malalties neurològiques. Ictus, Parkinson, Alzheimer i altres patologies poden alterar els nervis que coordinen la deglució.
• Envelliment. Amb els anys disminueix la força muscular, també la necessària per empassar.
• Cirurgies o tractaments. Intervencions al coll o radioteràpia poden afectar sensibilitat i moviment.
• Deteriorament cognitiu. La coordinació entre voluntat i resposta muscular es torna menys precisa.

 

Senyals que no s’han d’ignorar

Alguns signes poden semblar lleus, però si es repeteixen convé consultar:

• Tos o carraspeig en beure aigua.
• Canvis en la veu després d’empassar (veu humida o ronca).
• Sensació que el menjar queda retingut a la gola.
• Necessitat d’empassar diverses vegades el mateix bocí.
• Pèrdua de pes sense causa aparent.
• Infeccions respiratòries recurrents.

 

Com detectar-la a temps

La detecció precoç és fonamental. El primer pas és consultar el metge, que pot derivar el pacient a un logopeda o especialista per realitzar proves com la videofluoroscòpia o el test volum-viscositat.

Si necessita orientació sobre com adaptar la dieta, pot contactar amb nosaltres a través de la pàgina de
contacte de Taliment.

 

Riscos si no es tracta

La complicació més greu és la broncoaspiració, quan aliments o líquids entren a la via respiratòria. Pot provocar pneumònies i infeccions repetides.

També poden aparèixer desnutrició, deshidratació, pèrdua de massa muscular i fins i tot aïllament social per por a ennuegar-se en públic.

 

Primers passos per ajudar

• Mantenir una postura adequada (assegut a 90°).
• Menjar amb calma i sense distraccions.
• Oferir bocins petits.
• Adaptar la textura i la viscositat dels aliments.

 

Solucions de nutrició adaptada

A
Taliment
desenvolupem solucions específiques per a persones amb disfàgia:

• Espessants per adaptar líquids.
• Gels texturitzants per purés homogenis.
• Papilles, compotes i cereals.
• Menús triturats de textura estable.
• Postres hiperproteics per reforç nutricional.

 

Conclusió

La disfàgia orofaríngia pot modificar la manera de menjar, però detectar-la a temps permet prevenir complicacions i mantenir la qualitat de vida. Amb una valoració adequada i una alimentació adaptada, és possible recuperar la seguretat i el plaer a cada àpat.

Si necessita orientació personalitzada, pot contactar amb nosaltres des de la pàgina de
contacte.